L’estat de la columna vertebral dels esportistes és vital pels seus resultats en competicions i per a disminuir la incidència de lesions esportives.
Molts esportistes fan servir la quiropràctica per a mantenir-se en forma i seguir participant en les seves activitats esportives.
Dwight Stones va competir a nivell olímpic des de 1972 quan va guanyar el bronze en salt d’altura. Des de llavors ha trencat el record mundial 10 cops.
En la seva recerca per l’or, l’estiu de 1983, va començar tractament quiropràctic.
Gradualment va tornar a estar en forma després d’uns anys de no competir. A la seva edat, molts van pensar que ja no podria fer res, però va saltar 2,37 m. superant el rècord americà i quedant primer en els “Olympic Trials”
“Som un equip perfecte. El món del fitness i el món de la quiropràctica”. (1995)
“Un quiropràctic em va arreglar el cos. Des de llavors el visito molts cops per diferents problemes i solucions (...). Després de tot, a la gent li agrada el que funciona.” (1998)
Dr. Jeff Spencer va ser ciclista a l’equip olímpic de 1972 i ha treballat amb Lance Armstrong des de 1999 en el Tour de France.
Joe Montana i la seva família fan servir la quiropràctica per ajudar a mantenir una salut òptima i un estil de vida activa. Joe es un fan de la quiropràctica.
Tony Schumaker, pilot professional de “dragsters”, guanyador del campionat de 1999, al 2005 va tenir (amb 31 anys) un accident gairebé mortal a 482,8 Km/h. Va sofrir multitud de lesions (es va trencar la cama esquerra per 7 llocs, varies fractures...) i en recuperar-se de l’accident es va veure incapacitat per tornar a pilotar degut al seu malestar general: mareigs, migranyes, dolors cervicals i de columna, etc.
Tony va començar tractament quiropràctic especialitzat en la columna cervical i al cap d’un mes, es va recuperar de les seves debilitats i va tornar a pilotar.
Testimonis
Centre Quiropàctica GironaLesions esportives: Testimonis Lesions esportives
Bones, el meu nom es A.A. i tinc 34 anys.
Fa uns 10 anys vaig tenir una lesió a les cervicals treballant. Era una feina que feia als estius mentres estudiava i sovint feia esforços importants. A partir d´aquell dia no vaig deixar de visitar tot tipus de metges.
En primera instància vaig recòrrer a la medicina general, l´únic que vaig aconseguir és foradar-me l´estomac a base de química.
El simple fet d´obrir un pot em feia tenir una contractura que em feia estar al llit un parell o tres de dies.
Després vaig començar a anar a Fisios, la veritat és que el meu dolor millorava però no acabava de fer net. També vaig provar amb acupuntura i el problema de fons no es resolia.
Recordo que fa uns 5 anys amb una visita a un traumatòleg veient una radiografia de la meva esquena em va dir que hauria de deixar de fer bicicleta de muntanya. Això no em va agradar gens, ja que un dels meus hobbies és agafar la bici i perdre´m per la muntanya.
Després d´un de tants tractaments que he fet sense cap resultat vaig cercar per Internet alguna persona que fes quiropràctica, era de les poques coses que em quedaven per provar.
Vaig trobar la pàgina d´en Joaquim Valdivia per casualitat i vaig demanar hora.
Després he sapigut que el seu mètode és únic a Espanya i que no es tracta del típic tractament quiropràctic, però això ell ho explicarà molt millor que jo.
La qüestió és que ens vàrem veure per primera vegada a principis d´agost de 2009, i li vaig proposar un repte força complicat: en un mes volia fer el Camino de Santiago en bicicleta, uns 800 km aproximadament amb alforjes incloses.
Durant aquell 2009 m´havia estat entrenant però els dolors a les cervicals cada vegada eren més intensos. Després d´un entrenament estava dos o tres dies amb molts dolors, gairebé no podia girar el coll.
A la primera setmana de tractament vaig començar a notar una milloria sorprenent, no m´ho podia creure, finalitzava les sessions d´entrenament amb la bici i no notava cap mena de dolor, és una de les millors sensacions que he notat mai. A més el rendiment a sobre de la bici era molt millor.
Abans d´estar a l´equador del tractament vaig anar a Roncesvalles per iniciar l´aventura. El vaig fer amb un amic que mai havia patit cap mena de dolor a les cervicals. Va resultar increible, a part del cansament general ja que no soc esportista professional, les cervicals no em van donar cap mena de problema i això que passava una mitjana de unes 8 hores a sobre de la bici amb condicions de gran dificultat ja que portàvem un pes considerable.
Vaig fer el Camino en 12 dies, i us puc assegurar que la bici va quedar molt pitjor que jo. A més el meu amic que no havia notat mai cap molèstia a les cervicals va acabar molt tocat.
En definitiva, durant l´aventura em vaig enrecordar de les paraules d´aquell traumatòleg que em va dir que hauria de deixar la bici.
Mai havia gaudit tant del meu hobbie i vaig donar les gràcies per haver trobat al Dr. Joaquim, sense el seu tractament estic segur que no podria haver finalitzat aquella aventura.
Atentament,
A.A., 34 anys.
Lesions esportives
Hola, sóc dels que pensa que hem de mantenir jove el nostre cos i ment durant el màxim d'anys possible. Tenir això com a filosofia de vida penso que és molt sa i t'ajuda a prendre una sèrie de decisions com la que vaig prendre quan vaig conèixer al Dr. Joaquim Valdivia fa ja algun temps.
Sóc esportista, no de manera professional, però si de manera intensa. Sóc ciclista des de ben jove. L'esport intens, combinat amb un treball de tècnic de maquinària que m'obliga a tenir de vegades postures estranyes mantingudes durant alguna estona, em va produir dolors d'esquena, sobretot a la zona lumbar, i sobrecàrregues a nivell muscular al coll. Comptant també amb la falta d'energia i cansament que m'envaïa el cos dia a dia.
Vaig estar una temporada visitant "terapeutes manuals", practicant diverses tècniques que incidien en les molèsties i m'ho solucionaven durant un curt període de temps, però després tornava a tenir problemes de nou en les mateixes zones. M'adonava que semblava que no arribàvem a l'arrel del problema i realment començava a sentir-me una mica desesperat. No aconseguia solucionar les molèsties i no només això, començava a no tenir una vida normal degut a les molèsties que feien que el dia a dia fos molt pesat. Això a nivell emocional comença a deteriorarte poc a poc i m'adonava que calia buscar alguna cosa més per seguir endavant.
Vaig conèixer al Dr. Joaquim Valdivia gràcies a internet i gràcies també a una amiga que m'insistia en la quiropràctica com una boníssima tècnica. Així va ser, vaig visitar al Doctor, em va fer les proves corresponents per veure en profunditat la meva columna vertebral, veure i diagnosticar l'arrel del problema i actuar en conseqüència. Em va practicar la seva tècnica i em va ajudar a solucionar els meus molèsties fins a l'actualitat.
Després de tants anys coneixent el Dr. Joaquim Valdivia, en l'actualitat fa ja 10 anys, segueixo visitant al Doctor per fer-ne el manteniment saludable i per mantenir el cos i ment com explicava a l'inici del text. Avui dia no tinc cap molèstia d'esquena i coll, segueixo amb molta energia practicant l'esport majoritari que faig, ciclisme i, a més, quan m'aplica la seva tècnica en aquestes visites de manteniment, noto que s'allibera el meu sistema nerviós sentint tranquil·litat i menys irritabilitat davant de situacions que d'altra manera podria ser-ho.
Dir-te Joaquín que segueixis treballant per dur aquesta gran tècnica que apliques als teus pacients, i recomanar, si em permets, a aquestes persones que desconeixen la quiropràctica, que funciona, que cal tenir paciència quan s'inicia un tractament d'aquest tipus i que el nostre cos físic només tenim un, el que ens transporta d'un costat a l'altre cada dia, cuidem ...
Una forta abraçada, i ens veiem.
Mario P., 42 anys.