Centre Quiropràctica

Dr. Joaquim Valdivia Tor
Especialista en Columna Cervical - Atlas Orthogonal

Girona

Hèrnia discal: Cervical i lumbar

  • Hèrnia discal

    Hèrnia discal

L'hèrnia discal es produeix quan part del disc que hi ha entre vèrtebra i vèrtebra es desplaça i pressiona l’arrel del nervi que surt de la medul·la espinal produint lesions varies. Això pot ser degut a traumatismes (caigudes, lesions, accidents...) o canvis degeneratius de la columna vertebral, entre d’altres.

En la columna cervical, els nivells afectats solen ser les 3 últimes cervicals (C5-C6-C7). Alguns dels símptomes produïts son: dolor, pèrdua de força, sensacions de formigueig, reducció de reflexes en braços i/o espatlles... depenent del nivell de la lesió.

En la columna lumbar, els nivells afectats solen ser L4-L5-S1 (últimes dues lumbars). Alguns dels símptomes produïts son: dolor, pèrdua de força, sensacions de formigueig, reducció de reflexes en cames i/o peus... depenent del nivell de la lesió.

Una exploració neurològica i una ressonància magnètica o un TAC ajudaran a confirmar el diagnòstic.

  • ressonancia magnetica lumbar (problemes de salut)

    Ressonància lumbar abans i 6 mesos després del tractament mostrant resolució de multiple hèrnia discal lumbar en un pacient de 39 anys. Publicat per Dr. Sweat

Hernia discal: Testimonis

El Tractament quiropràctic, la solució a l'hèrnia discal

valorat pels nostres clients en 5/5 basat en 3 testimonis


El tractament que va guarir la meva Hèrnia Discal
- 46 Anys. - 21 d'Abril de 2011
5/ 5

Hola, em dic C.M. i vaig arribar a la consulta del Dr. Valdivia a través de la recomanació d'un conegut.

En aquells moments caminava coixa amb ajuda d'una crossa (des de feia unes setmanes), amb dolors per tota l’esquena (cervical, dorsal i lumbar, dolor muscular) i fatiga.

L’ informe de la ressonància magnètica revelava protrusions a nivell cervical i lumbar, entre d’altres.

Després de 5 visites de començar tractament quiropràctic ja vaig començar a notar millores importants i vaig començar a caminar sense dificultats.

A dia d’avui camino bé i el dolor que tenia ha millorat molt. Considero el meu estat de salut com “bo”.

Gràcies,
C.M.
46 anys.


El tractament que va curar en un 90% les meves Hèrnies Discals
- 43 Anys. - 21 d'Abril de 2011
4,5/ 5

Amb la finalitat de poder ajudar a persones que estiguin passant la mateixa patologia, m’agradaria explicar en unes poques línies la meva experiència amb el tractament quiropràctic “Atlas Orthogonal” que vaig conèixer de la mà del Dr. Valdivia.

Actualment tinc 43 anys i vaig ser diagnosticat amb una espondilodiscoatrosis c5-c7 amb cert comprimís radicular (compressió d’arrel per hernia discal).

Tot va començar quant tenia 38 anys, en una visita a urgències amb motiu d'uns dolors al braç i a l’espatlla que no paraven. El traumatòleg que em va atendre va donar al clau: “un dolor radiant pel braç que pujava al coll relacionat amb les vèrtebres cervicals”, em va dir convençut. Jo me’l vaig mirar amb incredulitat, ja que mai havia patit la mínima molèstia en el coll.

Però així va ser.

Després de fer-me una radiografia s’observava que els espais entre tres vèrtebres (disc) havien disminuït i que en algunes parts de les vèrtebres, com a conseqüència del desajust de posició , s’havia produït “desgast”. Els metges em van venir a dir que ja era gran (¿?) i que era un procés degeneratiu normal. La meva cara va ser més d'espant que de sorpresa.

Així va començar un pelegrinatge de visites a uns i altres especialistes del camp mèdic. Després de les visites a cinc especialistes vaig poder escoltar totes les versions: des de que en dos anys tindria que passar per un quiròfan fins a que això era completament inòcu i tindria que aguantar les molèsties (adormiments) i dolors (radiants del coll al braç).

El tractament mèdic sempre va ser el mateix: rehabilitació, ibuprofè, xicil (sulfato de glucosamina), i gimnàstica (o natació).

Qualsevol que estigui llegint aquestes línies i pateixi similar simptomatologia reconeixerà que l'impacte psicològic de la lesió (o procés natural si es prefereix) es molt superior -deixant de banda excepcions- a les molèsties que provoca la compressió cervical.

Desesperat davant la falta d'unanimitat i solució per part de la medicina tradicional, per causalitat vaig veure un dia en una consulta traumatològica unes targetes d’un especialista en quiropràctica de columna cervical. Així va ser com vaig conèixer al Dr. Valdivia

Amb l’escepticisme lògic de tot allò que desconeixem, vaig decidir anar a una primera sessió i el Doctor Valdivia em va explicar en què consistia la quiropràctica i la seva especialitat “Atlas Orthogonal”, els seus principis físics d’actuació i que la formació l’havia rebuda a EEUU, donat el desconeixement d’aquesta tècnica a Espanya.

Em va semblar quelcom interessant, i sobretot una alternativa innòcua davant les ofertades per la medicina tradicional, i per això em vaig decidir a provar-ho.

Ja en la primera sessió, amb una lleu pressió en punts cuidadosament seleccionats pel Doctor, vaig ser testimoni de la desaparició quasi immediata del dolor al coll. No m’ho podia creure ni coneixia per què passava, però certament la millora va ser instantània.

Després d’un procés disciplinat de visites al Dr. Valdivia durant vuit mesos, la sensació general va anar millorant mica en mica, fins a arribar a estar pràcticament asimptomàtic. Tot això sense prendre antiinflamatoris o analgèsics.

En general, puc corroborar que la tècnica quiropràctica aplicada pel Dr. Valdivia (Atlas Orthogonal) en el meu cas ha estat tremendament satisfactòria.

M’ha donat una qualitat de vida que no tenia i sobre tot m’ha tret una preocupació que psicològicament estava minant-me dia rere dia. Amb molta disciplina postural (al llegir, treballar, etc...) i acudint a les visites de control amb el Doctor puc dir -sense ànim de retret si no més aviat constructiu- que qui va vaticinar el meu pas per un quiròfan als 40, amb mi es va equivocar.

Actualment tinc 43 anys, segueixo realitzant visites de control amb el Dr. Valdivia cada vegada més distanciades en el temps i realitzo -sempre amb la evident i necessària precaució- tot tipus d’activitats físiques.

Espero que aquestes línies serveixin a qui hagi passat per aquesta o similars circumstàncies.

JRF.- Barcelona


Amb la finalitat de poder ajudar a persones que estiguin passant la mateixa patologia, m'agradaria relatar en unes poques línies la meva experiència amb el tractament quiropràctic "Atlas Orthogonal" que vaig conèixer de la mà del Dr Valdivia.
- 43 Anys. - 14 de Septiembre de 2010
4,5/ 5

Amb la finalitat de poder ajudar a persones que estiguin passant la mateixa patologia, m’agradaria explicar en unes poques línies la meva experiència amb el tractament quiropràctic “Atlas Orthogonal” que vaig conèixer de la mà del Dr. Valdivia.

Actualment tinc 43 anys i vaig ser diagnosticat amb una espondilodiscoatrosis c5-c7 amb cert comprimís radicular (compressió d’arrel per hernia discal).

Tot va començar quant tenia 38 anys, en una visita a urgències amb motiu d'uns dolors al braç i a l’espatlla que no paraven. El traumatòleg que em va atendre va donar al clau: “un dolor radiant pel braç que pujava al coll relacionat amb les vèrtebres cervicals”, em va dir convençut. Jo me’l vaig mirar amb incredulitat, ja que mai havia patit la mínima molèstia en el coll.

Però així va ser. 

Després de fer-me una radiografia s’observava que els espais entre tres vèrtebres (disc) havien disminuït i que en algunes parts de les vèrtebres, com a conseqüència del desajust de posició , s’havia produït “desgast”. Els metges em van venir a dir que ja era gran (¿?) i que era un procés degeneratiu normal. La meva cara va ser més d'espant que de sorpresa.

Així va començar un pelegrinatge de visites a uns i altres especialistes del camp mèdic. Després de les visites a cinc especialistes vaig poder escoltar totes les versions: des de que en dos anys tindria que passar per un quiròfan fins a que això era completament inòcu i tindria que aguantar les molèsties (adormiments) i dolors (radiants del coll al braç).

El tractament mèdic sempre va ser el mateix: rehabilitació, ibuprofè, xicil (sulfato de glucosamina), i gimnàstica (o natació). 

Qualsevol que estigui llegint aquestes línies i pateixi similar simptomatologia reconeixerà que l'impacte psicològic de la lesió (o procés natural si es prefereix) es molt superior -deixant de banda excepcions- a les molèsties que provoca la compressió cervical. 

Desesperat davant la falta d'unanimitat i solució per part de la medicina tradicional, per causalitat vaig veure un dia en una consulta traumatològica unes targetes d’un especialista en quiropràctica de columna cervical. Així va ser com vaig conèixer al Dr. Valdivia

Amb l’escepticisme lògic de tot allò que desconeixem, vaig decidir anar a una primera sessió i el Doctor Valdivia em va explicar en què consistia la quiropràctica i la seva especialitat “Atlas Orthogonal”, els seus principis físics d’actuació i que la formació l’havia rebuda a EEUU, donat el desconeixement d’aquesta tècnica a Espanya.

Em va semblar quelcom interessant, i sobretot una alternativa innòcua davant les ofertades per la medicina tradicional, i per això em vaig decidir a provar-ho. 

Ja en la primera sessió, amb una lleu pressió en punts cuidadosament seleccionats pel Doctor, vaig ser testimoni de la desaparició quasi immediata del dolor al coll. No m’ho podia creure ni coneixia per què passava, però certament la millora va ser instantània.

Després d’un procés disciplinat de visites al Dr. Valdivia durant vuit mesos, la sensació general va anar millorant mica en mica, fins a arribar a estar pràcticament asimptomàtic. Tot això sense prendre antiinflamatoris o analgèsics.

En general, puc corroborar que la tècnica quiropràctica aplicada pel Dr. Valdivia (Atlas Orthogonal) en el meu cas ha estat tremendament satisfactòria.

M’ha donat una qualitat de vida que no tenia i sobre tot m’ha tret una preocupació que psicològicament estava minant-me dia rere dia. Amb molta disciplina postural (al llegir, treballar, etc...) i acudint a les visites de control amb el Doctor puc dir -sense ànim de retret si no més aviat constructiu- que qui va vaticinar el meu pas per un quiròfan als 40, amb mi es va equivocar.

Actualment tinc 43 anys, segueixo realitzant visites de control amb el Dr. Valdivia cada vegada més distanciades en el temps i realitzo -sempre amb la evident i necessària precaució- tot tipus d’activitats físiques.

Espero que aquestes línies serveixin a qui hagi passat per aquesta o similars circumstàncies.

JRF.- Barcelona