Centre Quiropràctica

Dr. Joaquim Valdivia Tor
Especialista en Columna Cervical - Atlas Orthogonal

Girona

“Casos perduts” (encara que recuperats amb el tractament d’aquest centre)

A un alt percentatge dels pacients que acudeixen al nostre centre els anomenem “casos perduts”.

Normalment, un “cas perdut” mostra l’historial següent: és una persona que pateix problemes de salut molt preocupants relacionats amb l’esquena i aquests problemes li repercuteixen negativament en l’àmbit personal, familiar i laboral. A vegades, fins i tot, ha de deixar la feina i/o s’avergonyeix de parlar del seu problema amb amics o familiars perquè no el prenen seriosament, ja que pensen que “són històries” perquè “per fora” no se’l veu “malalt”. Potser ni la seva pròpia parella el creu. I és que quan s’és un “cas perdut”, si no ho vius, no pots imaginar-te com es pot sentir la persona afectada.

En un “cas perdut”, el problema de salut amb origen a l’esquena pot ser causat per diversos factors, fins i tot sense que el propi “cas” se n’adonés en el precís moment en què va passar, per exemple:

* Un problema d’esquena (tipus escoliosi, hèrnia discal, etc.) que va començar de manera lleu però amb el temps s’ha agreujat (si els problemes no es tracten correctament, els arrossegarà tota la vida i amb el temps empitjoraran). Per exemple, problemes causats per una caiguda, un accident (per exemple, de trànsit), un moviment brusc, una sobrecàrrega pesant (aixecar mobles), un desgast (artrosi), etc.

* Un excés de tractaments diversos aplicats al seu cos. El “cas perdut” normalment, inicialment, comet l’error de restar importància al seu problema, pensant que qualsevol “tractament” li anirà bé. Aleshores acudeix a un “especialista”, potser recomanat pel seu veí a qui li va anar bé. Després a un altre i a un altre... Com que no veu resultats, continua aquesta trajectòria fins que ha passat per mans de moltes persones que li han aplicat molts tractaments. I llavors es troba que està pitjor que al principi. No creiem que la combinació de diversos tractaments sigui beneficiosa, sinó tot el contrari. Com menys tractaments s’apliquin i més correctament, millor.

* L’aplicació d’un o més “tractaments” incorrectes al seu cos. Avui sembla que tothom sap de tot. Posar-se en mans d’algú que no té els coneixements adequats pot causar-li un problema de salut greu i seriós ja que l’”especialista” en qüestió pot provocar-li danys a la seva columna en aplicar el tractament incorrecte al seu cos. Des de massatges a perruqueries, una manipulació vertebral (crac-crac de l’esquena) incorrecta, els anomenats “especialistes en atles” que realitzen un curset de cap de setmana i juguen amb la salut dels seus pacients, fins a tractaments més invasius com intervencions mèdiques no necessàries (algunes cirurgies, entre d’altres) que poden causar-li problemes bastant importants tant a curt com a llarg termini.

El “cas perdut” normalment també ha visitat els “grans especialistes”,els “de prestigi”, els “molt bons”, els que tenen “molta fama”, els que posseeixen una gran quantitat de diplomes penjats a les parets dels seus cars despatxos de clíniques famoses. Però aquests no li han ofert resultats als seus problemes. Només li han ofert teories inútils. Potser no eren tan bons si no han pogut ajudar-lo. Fins i tot potser li poden haver dit que el seu problema és “psicològic”, en lloc de ser “físic”, per treure-se’l de sobre.

És en aquell moment que el “cas perdut” se sent “desgraciat”, “estafat”, un incomprès sense esperança.


Aleshores... Quin és el problema del “cas perdut”?

L’origen del problema o problemes de salut del “cas perdut” és mecànic, estructural. La seva columna ha perdut l’alineació normal, fet que ha repercutit negativament en la seva salut, i fins que no torni a recuperar-se aquesta alineació normal no millorarà, independentment del que faci, vagi on vagi i prengui el que prengui.

L’única manera de tractar el “cas perdut” és mitjançant un estudi personalitzat per saber detalladament (amb radiografies, per exemple) l’alineació de la zona que dirigeix la seva columna: la zona superior, la zona de la primera vèrtebra, l’atles.

L’atles és com la direcció de qualsevol mitjà de transport. Si el timó d’un vaixell gros està mal dirigit, el vaixell no arribarà a port. Si l’atles no està ben alineat, la resta de la columna tampoc no ho estarà.

Aquí rau el problema del “cas perdut”. Un problema del qual se’n poden riure els que no en coneixen les conseqüències, un problema que pot semblar insignificant per a la salut de les persones, un problema no reconegut per a la majories dels “especialistes” i pacients: la lleugera desviació de l’atles. I que només entendrà qui el pateix, el “cas perdut”.

I... com pot millorar el “cas perdut”?

El “cas perdut” no seria un “cas perdut” si inicialment hagués començat el tractament que ofereix el nostre centre. Ara, després del que ha passat, haurà de:

1-      Entendre el seu problema i atorgar-li la importància que es mereix.

2-      Oblidar-se de totes les teories que li han donat els qui no han sabut ni han pogut oferir-li solucions.

3-      Oblidar-se d’acudir a altres llocs per a més “tractaments”.

4-      Dipositar la seva confiança en la nostra professionalitat.

5-      Tenir molta paciència i saber que durant el tractament podrà sentir molèsties.

6-      Seguir al peu de la lletra el programa de visites recomanat, tant a curt com a llarg termini.

          7- Cooperar amb les recomanacions i activitats no recomanades que se li suggeriran.

 

Si el “cas perdut” no té paciència i deixa el tractament a mitges es produirà un fracàs en l’objectiu del tractament i, sincerament, en aquest cas hauria estat millor no haver començat. Haurà estat una pèrdua de temps i de diners per part seva i nostra.

Aquest centre és conseqüent amb els “casos perduts”. Entén s’ha de tractar i està disposat a fer-ho, sempre que el pacient cooperi. En cas contrari, no hi haurà resultats, i no serà a causa del nostre tractament ni perquè el pacient no podia millorar, sinó per la manca de cooperació en els 7 punts comentats per part del pacient.

Si vostè és un “cas perdut” entendrà de què parlem. En cas contrari, és possible que no ho entengui, encara que si en coneix algun, el podrà ajudar mostrant-li aquesta informació.

Alguns “casos perduts” llencen la tovallola i decideixen no fer res per millorar. Això li suposarà una vida de malestar crònic i medicaments pel dolor.