Inestabilitat dels lligaments cervicals

Inestabilitat lligamentosa lateral de C1-C2 i lligaments transvers i alars

Inestabilitat dels lligaments cervicals
 
Inestabilitat lligamentosa lateral de C1-C2
La troballa radiològica essencial de la síndrome crani-cervical és la inestabilitat lligamentosa lateral de C1-C2 (atles-axis).
Aquest examen cervical en moviment inclou les vista A-P boca oberta, odontoide, flexió-extensió coronal-lateral [8].
El límit normal màxim de C1-C2 en sobresortir unilateral-coronalmente és de 2 mm [9-19].
Tots els subjectes analitzats en aquest estudi mostraven C1-C2 sobresortir una mitjana de 4,5 mm en cada costat, establint la relació causal entre inestabilitat lateral de C1-C2 i migranyes post-trauma fuetada. Els estudis d'imatge en tots els subjecte es van realitzar mesos després del trauma, temps suficient per desenvolupar-se i observar les lesions en imatge.
 
Text imatge:
a) Inclinació lateral-coronal demostrant una massa lateral sobresortint (patològic en C1-C2) (fletxa sòlida) i increment de l'interval lateral atlanto-dental (fletxa amb punts).
b) Vista coronal neutral amb alineació normal de les masses laterals de C1 i C2.
c) Inclinació dreta coronal mostrant massa lateral sobresortint C1-C2 de forma anòmala (fletxa sòlida) i increment de l'interval lateral atlanto-dental (fletxa amb punts).
 
Lligament transvers i els 2 lligaments alars
Aquests són els lligaments crítics involucrats en l'estabilització de la regió occipito-cervical. En casos d'inestabilitat lligamentosa lateral de C1-C2 forçosament s'aprecia també lesió en lligaments alars i transvers.
Es van analitzar subjectes per observar edema i estirament, i evident esquinçament [22-27]. Les lesions als lligaments alars i transversos van consistir en hiperlaxitud lligamentosa, edema lligamentós (identificat com un senyal d'alta intensitat dins el lligament - que normalment és negre en seqüències PD), i evident esquinç de lligaments.
En l'actual estudi, dels 34 pacients que van ser escanejats amb PRM, 25 (73.5%) van ser observats per tenir lesions alars (quan examinats sota posició fisiològica estressada), els altres pacients tenint troballes alars normals o problemes tècnics d'imatge. 22 pacients van ser identificats amb lesions en lligaments alars esquerres, mentre que només en 15 els van ser vistes lesions en lligaments alars dretes, dels quals 12 pacients tenien lesió bilateral de lligaments alars. Així, el 88?ls pacients avaluats per lesió alar mantenien dany en costat esquerre, mentre que només el 60?ls pacients avaluats mantenien dany en costat dret, i d'aquests, el 80% també tenien lesió alar a la banda esquerra.
Les lesions de lligament transvers són més fàcils d'identificar que les lesions alars, ja que el lligament és més gran i més obvi. 16 pacients (47%) dels 34 pacients sota PMR van mantenir lesions de lligament transvers. D'aquests, 14 (87.5%) es van trobar a la banda esquerra, mentre que 11 (68.8%) en el dret. 9 (81.8%) de les lesions de costat dret també eren bilaterals. Aquests números són similars a aquells de les lesions alars.
 


  1. DMX Works: Homepage, www.dmx-works.com.

  2. White AA, Panjabi MM: Clinical Biomechanics of the Spine. Philadelphia, Lippincott, 1990.

  3. Shapiro R, Youngberg A, Rothman SLG: The differential diagnosis of traumatic lesions of the occipital-atlanto-axial segment. Radiol Clin North Am 1973; 11: 505.

  4. Derrick LJ, Chesworth BM: Post-motor vehicle accident alar ligament laxity. J Ortho Sports Phys Ther 1992;16:6-11.

  5. Lindgren KA, Kettunen J, Paatelma M, Mikkonen R: Dynamic kine magnetic resonance imaging in whiplash patients and in age-and sex-matched controls. Pain Res Manag 2009;4:477-432.

  6. Panjabi MM, Dvorack J, Crisco J: Flexion, extension, lateral bending in the upper C-spine in response to alar ligament transection. J Spinal Disord 1991; 4:157-167.

  7. Pisitkun P, Pattarowas C, Siriwongpairat P, et al: Appraisal of cervical spine subluxation in Thai patients with rheumatoid arthritis. Clin Rheumatol 2004; 23: 14-18.

  8. Reich C, Dvorak J: The functional evaluation of craniocervical ligaments in side flexion using X-rays. J Manual Med 1986;2:108-113.

  9. Rothman RH, Simeone FA: The Spine. Philadelphia, Saunders, 1992, pp 272-273.

  10. Taniguchi D, et al: Evaluation of lateral instability of the atlanto-axial joint in rheumatoid arthritis using dynamic open-mouth view radiographs. Clin Rheumatol 2008;27:851-857.

  11. Weissman B, et al: Prognostic features of atlanto-axial subluxation in rheumatoid arthritis patients. Radiology 1982; 144:745-751.

  12. Werne S: Studies in spontaneous atlas dislocation. Acta Orthop Scand Suppl 1957;23:1-150.

  13. Demetrious J: Post-traumatic upper cervical subluxation visualized by MRI: a case report. Chiropr Osteopat 2007;15:20.

  14. Dickmann CA, Mamourian A, Sonntag VKH, Draycr BP: Magnetic resonance imaging of the transverse atlantal ligament for the evaluation of atlanto-axial instability. J Neurosurg I99l;75:22l-227.

  15. Krakenes J, Kaale BR: Magnetic resonance imaging assessment of craniovertebral ligaments and membranes after whiplash trauma. Spine 2006;24:2820-2826.

  16. Krakenes J, Kaale BR, Nordli H, Moen G, Rorvik J, Gilhus NE: MR analysis of the transverse ligament in the late stage of whiplash injury. Acta Radiol 2003;44: 637-644.

  17. Krakenes J, Kaale BR, Moen G, Nordli H, Gilhus NE, Rorvik J: MRI assessment of the alar ligaments in the late stage of whiplash injury - a study of structural abnormalities and observer agreement. Neuroradiology 2002;44:617-624.

  18. Vassiou K, Eftichia K, Marinos K, Kotro-gianni F, Fanariotis M, Fezoulidis I, Arva D: Magnetic resonance imaging of the ligaments of the craniocervical region at 3Tesla magnetic resonance unit: quantitative and qualitative assessment. J Bi SE 2012;5:901-909.


 

Inestabilitat dels lligaments cervicals


Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús.  Podeu obtenir més informació "aquí"